Però un desastre natural com aquest no. Algú, molt probablement però no segur, ha originat aquest foc que tantes hores de son ens ha tret esta nit i tanta por ens està causant actualment. No poder fer res, és frustrant. I no estar al poble en aquests moments, m'omple de ràbia.
Va començar a Rasquera i dono el consol per totes les hectàrees perdudes, però no ens podíem imaginar, que a més de passar la frontera dels dos termes, destruiria tant terreny nostre. Cabra Feixet està amenaçat. Les pintures conservades amb cura per tots els habitants del nostre poble des de la preshitòria, tem la desaparició.
Tot és molt més greu del que sembla. Aquest desastre ens està commovent als habitants de les nostres terres.
Un crit de sensibilització i un de suport a Rasquera, però sobretot, ara mateix i com a perellonenca a tots els habitants del nostre poble. Veure el poble ple de cendra i de fum... No m'ho acabo.
Cada romer, cada pi i cada arbust que es crema, s'endu una part de la nostra ànima. Del nostre amor pel nostre poble. De la nostra passió pel nostre terme. Vivim de la natura i no de tot el que s'inventa recentment per fer-nos "la vida més fàcil".
Cada tros de bosc que es crema, ens cremem també nosaltres.
Quan tinc algun problema, almenys jo, m'allibero a la natura i em purifico. Em passen tots els mals. Per mi, és com una espècie de salvació que m'ha ajudat moltíssim durant aquests últims mesos.
Actualment el foc ja és a set kilòmetres del Perelló, molt a prop del Morral de Cabra Feixet i també per la zona de les "Comes". La situació és incontrolable.
Fotos, curiosament, de fa dos setmanes:
Fotos d'ahir i d'avui:
Foto de Josep Vila
Foto de Macià Esteve Pallarès
Foto de Marta Callau
Foto de Marc Rebull
Foto de Marc Rebull
Foto de Marc Rebull
Foto de Marc Rebull
Foto de Marc Rebull